Fava

Vicia faba L. és el nom científic de la fava, una planta enfiladissa herbàcia conreada a tot el món. Deu el seu nom a la família Fabáceas, la seva espècie tipus. Els fruits compten amb una beina allargada de longitud variable i consistència carnosa, dins de la qual es concentren de 2 a 9 llavors col·locades en filera. Les faves són reniformes (amb forma semblant al ronyó), de color verd clar, groguenc o grisenc.

Es coneix poc sobre el seu veritable origen, ja que no s'ha trobat el seu antecessor silvestre. Es conrea des del Neolític tardà en l'actual Orient Pròxim -Egipte, Líban, Israel, Turquia, Jordània, Síria, l'Iraq i Aràbia- i des d'allí es va dispersar seguint diferents rutes. La ruta europea es va desenvolupar a través d'Anatolia -actualment la part asiàtica de Turquia- i Grècia i va arribar fins a Itàlia i Europa central possiblement pel Danubi. En una altra ruta, cap a l'oest, va passar per la costa africana de la conca mediterrània fins al Magreb i la península ibèrica. Una altra de les rutes anava des del sota Egipte i Mesopotàmia –actual Orient Pròxim- cap a Abissínia (avui Etiòpia). L'arribada a les costes orientals de la Península Ibèrica data del cinquè mil·lenni a.C

Sembla ser que van ser els romans els que van seleccionar el tipus de fava de gra gran i aplanat que actualment s'empra per a consum en verd.

En l'actualitat, el principal país productor, tant de fava verda com seca (gra) és la Xina que compta amb 120.000 hectàrees i produeix 1.700.000 tones.

A Espanya el cultiu d'aquest llegum ha evolucionat a la baixa en els últims anys, passant la superfície conreada de faves seques de 125.800 hectàrees en 1945 a 37.000 en 2002. Respecte a la fava verda, l'any 1945 es dedicaven 16.200 hectàrees al seu cultiu, mentre que l'any 2000 tan sols ocupava 7.400. Andalusia és la principal comunitat productora de faves seques i verdes i la producció es destina principalment al consum en fresc, i en menor proporció a la transformació en la indústria agroalimentària.