Les patates i altres tubercles / El plaer de menjar patates

Patates fregides

Per a fregir bé la patata, s'ha de submergir en abundant oli calent (160-170 °C en la fregidora). Es pot tirar a l'oli una molla de pa i quan formi bombolles és el moment de començar a fregir el tubercle.

No convé que adquireixi un color marró, ja que el torrat afavoreix la formació d'acrilamides tòxiques. La sal s'afegeix a les patates una vegada fregides, només així juga el seu paper de condiment. No convé que adquireixi un color marró, ja que el torrat afavoreix la formació d'acrilamides tòxiques. La sal s'afegeix a les patates una vegada fregides, només així juga el seu paper de condiment.

Al vapor

La preparació que millor conserva els nutrients és la cocció al vapor, fins i tot amb pell, sempre que es rentin bé les patates i es raspallin suaument amb la finalitat d'eliminar les restes de terra i pesticides.

Bullides o cuites

Per a bullir o coure el millor és triar patates primerenques, de carn compacta i harinosa –com la Jaerla-, ja que mantenen la seva forma després de la cocció.

Rostides o guisades

Si el que es vol és rostir i guisar, les patates idònies són les de carn tendra que absorbeixen millor els sabors, com la Kennebec.

En l'elaboració de purés el millor és optar per la Monalisa, que té carn tendra i harinosa.

Als països americans, d'on és originària, és típica la fabricació de begudes alcohòliques a partir de la patata. És la base de la chicha, molt consumida durant algunes festivitats, i la chakta, un potent aiguardent. Però sens dubte, el vodka és la beguda alcohòlica més coneguda elaborada a partir de la fermentació de la fècula de patata

La patata serveix a més com a matèria primera per a obtenir nombrosos subproductes, emprats per la indústria alimentària com a additius espessidors, estabilitzants o gelificants, que a vegades s'usen com a substituts de la farina.