Verdures i hortalisses de la A a la Z:
Pasta

Calendari de temporada
Origen
Les pastes són els productes obtinguts per dessecació d'una massa no fermentada, elaborada amb sèmoles, semolines o farines procedents de blat dur (el de major qualitat), semidur o tou i barrejades amb aigua. La sèmola de blat dur conté més gluten que el blat comú o tou i respon millor tecnològicament per a elaborar pasta. Si s'empra blat tou cal afegir ou o gluten a la massa.
La massa preparada amb aquests ingredients es pot modelar a mà o introduir en motlles per a obtenir les formes desitjades i, posteriorment, es desseca. Al nostre país són molt coneguts els macarrons, els espaguetis, els fideus per a sopa, els canelons i la lasanya.
L'origen de la pasta és discutible i està ple de buits històrics que impedeixen situar el seu naixement d'una forma exacta. S'ha atribuït a Marco Polo el descobriment de les pastes a la Xina i la seva introducció de retorn al seu país l'any 1295, però els historiadors italians afirmen que ja es coneixien i s'usaven a Itàlia abans que el famós viatger hagués nascut. L'any 327 a. C. ja existien relacions comercials entre la Xina, Pèrsia, Grècia i Roma, i en les cròniques romanes s'incloïa una gran varietat de productes a base de pasta, òbviament molt anteriors al naixement de Marco Polo (en 1254). En realitat es pot imaginar que l'origen d'aquest aliment va poder ser simultani en diferents llocs i civilitzacions que utilitzessin els cereals com a producte bàsic en la seva alimentació.
La primera evidència escrita de fideus que es cuinaven bullint data del segle V d. C. És una referència del geògraf àrab A l'Idrisi que escriu sobre fideus secs comprats a un venedor a Palerm, colònia àrab en aquelles dates. Altres evidències estan custodiades per la fundació de la Corporació de fabricants de pasta a Nàpols, ciutat considerada oficialment com a “bressol de la pasta” i punt des d'on s'ha estès aquest aliment a tothom. Es guarden escrits de l'any 1571, que fan referència al gremi dels artesans de la pasta.
No obstant això, va ser la unió entre la pasta i el tomàquet, allà pel segle XVIII, que van inventar els cuiners en el sud d'Itàlia la que ha fet d'aquest plat el menjar italià per excel·lència, coneguda internacionalment. El segle XIX va portar amb si la industrialització de la fabricació de pasta a Nàpols, les màquines van permetre augmentar l'exportació sobretot a les Amèriques. En el segle XX va entrar en acció la primera premsa contínua totalment automatitzada. Amb l'automatització de la seva elaboració res va poder parar l'extensió de la pasta al voltant del món.
