Llentia

La llentia pertany a la família de les papilonáceas (Papilionoideae), gènere Lens, dins del qual es distingeixen cinc espècies: Lens culinaris Medicus (esculenta), L. orientalis, L. nigricans, L. ervoides i L. monbretti.

La llentia és la llavor que està guardada a l'interior del fruit de la planta Lens esculenta. Els fruits tenen forma romboidal, amb una grandària de 7 a 20 mil·límetres i que alberga en el seu interior dues llavors com a màxim.

Aquesta lleguminosa és nativa dels països del sud-oest d'Àsia. Es va domesticar al costat de blats i ordis i es va dispersar a través del Nil, cap a Grècia i d'allí cap a Europa Central, a través del Danubi. A Síria s'han trobat restes de petites llenties que daten de l'any 8000-7000 a. C.

La zona compresa entre l'oest de Turquia fins al nord de l'Iraq conserva les espècies silvestres del gènere Lens. Aquest fet, al costat de les restes en jaciments arqueològics, indiquen que aquesta regió és la seva zona d'origen.

En l'actualitat la llentia és una planta molt conreada en totes les regions temperades del món, ja que resulta fàcil de collir i afavoreix la regeneració dels terrenys en alternar-se el seu cultiu amb el dels cereals. Els principals països productors en 2002 segons les últimes estadístiques de Faostat (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, F.A.O.) van ser l'Índia (1 milió de tones mètriques –Tm-), el Canadà (584.800 Tm) i Turquia (380.000 Tm).

Espanya, amb una superfície destinada al cultiu de 26.600 hectàrees és la principal productora a la Unió Europea, seguida per França. Castella-la Manxa és la regió per excel·lència d'aquest cultiu, ja que aconsegueix el 81% de la superfície dedicada al cultiu de llenties, segons es desprèn de les dades del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.