Blat de moro

Els híbrids del blat de moro van començar a desenvolupar-se al començament del segle XX quan es va iniciar deliberadament la fertilització d'una varietat amb pol·len procedent d'una altra diferent, per a reforçar-la o complementar-la. El resultat va ser un gran èxit i es van aconseguir rendiments quatre vegades per sobre de la mitjana.

Els recents avanços en genètica i biologia molecular han donat com a resultat l'obtenció d'híbrids de blat de moro transgènics que contenen informació genètica a partir de bacteris, animals o altres plantes. Per exemple, la introducció genètica del bacteri Bacillus thuringiensis fa que la planta produeixi una toxina que mata plagues que amenacen la collita. Aquesta toxina també mata insectes útils. L'ús de marcadors d'antibiòtics, com l'ampilicina en els híbrids, no s'ha continuat perquè s'ha arribat a demostrar que existia un risc clar de produir resistències als antibiòtics.

A Espanya el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) ha inclòs recentment nou varietats noves de blat de moro modificat genèticament BT en el Registre de Varietats Comercials. En el que va d'any 2007 s'han sembrat més de 60.000 hectàrees de blat de moro BT, la qual cosa suposa entre un 18% i un 20% de la superfície nacional de blat de moro.

La introducció de cultius genèticament manipulats no és una pràctica unànimement ben acollida, ja que a més de que no són clares les conseqüències en la salut dels consumidors, aquestes plantes són estèrils amb els consegüents beneficis per als subministradors de llavors i la pèrdua de variabilitat natural. No obstant això, el seu menor preu i la seva eficàcia els fa molt interessants per al mercat.