Mongeta

El suau sabor de les mongetes, sobretot les blanques, permet que absorbeixin molt bé el sabor dels ingredients amb els quals es cuinen, per la qual cosa resulten molt apropiades per a la preparació de guisats i potatges.

Si les mongetes s'utilitzen en amanides o es destinen a congelar o enllaunar, és important que estiguin fermes, per la qual cosa necessiten un punt menys de cocció. Si per contra se les utilitza per a bullits o guisats, sopes i purés és preferible que el temps de cocció sigui llarg fins que el llegum estigui tendre.

Les mongetes de color o reixades, així com les que han estat emmagatzemades durant llarg temps, necessiten més temps per a cuinar-se. No obstant això les de color blanc o crema i de collita recent es cuinen més ràpid.

Per a preservar la seva pell intacta i la seva forma original és convenient deixar-les refredar en el seu propi líquid de cocció.

A Espanya, les diferents varietats de mongetes formen part dels plats que confereixen un caràcter indiscutible a la gastronomia típica de cada zona. Són conegudes popularment com fabes, escalfes, mongetes del ganxet, mongetes, pintes, etc. Es consumeixen en guisats i es fan amb arròs com el famós plat valencià “arròs en fesols i naps” o amb patates. Però el plat estrella és sens dubte la favada, on els asturians han sabut combinar la diversitat i riquesa de les seves matèries primeres.

Per norma general, els plats tradicionals que porten mongetes es caracteritzen per la seva amb tundencia ja que solen incorporar productes derivats de la matança del porc o carn de caça. Serveixen llavors com a complet i nutritiu plat principal, precedit d'una amanida de l'horta per a alleugerir el menú i fer-lo més digestiu.

En guisats, estofats, amanides, saltats, acompanyades o com a plat, les fabes constitueixen un aliment molt senzill de combinar amb ingredients tant d'origen animal com vegetal. Aconsegueixen en un sol plat un menjar equilibrat i nutricionalment correcta.