Pèsol

Les beines han de mantenir-se senceres, sanes, netes i desproveïdes d'humitat exterior i olor o sabor estranys. Els grans han d'estar ben formats.

Existeixen dues categories comercials per als pèsols. La categoria I és la de major qualitat. Les beines han d'estar fresques, turgents i plenes, amb almenys cinc grans en el seu interior; i els grans han d'estar ben formats, tendres, sucosos i ferms (premsatges entre els dos dits es poden aixafar sense dividir-se). No han de ser harinosos. En la categoria II es permeten alguns defectes, com que les beines tinguin algun lleuger defecte de coloració, o que els grans estiguin més madurs (però no excessivament) i menys acolorits.

Els pèsols frescos es conserven en la nevera uns tres dies, i es poden congelar allargant durant mesos la seva conservació.

Si estan envasats, els envasos es presentaran nets, en perfectes condicions higiènic sanitàries i mancaran de fulles, tiges i qualsevol producte estrany. El contingut de cada envàs ha de ser homogeni i contenir només pèsols del mateix origen, varietat i qualitat.

Són molt comuns els pèsols congelats que mantenen pràcticament inalterades les seves qualitats nutritives, ja que els grans se sotmeten a congelació al poc temps (dues hores i mitja) d'haver estat recol·lectats. La cocció, partint de l'estat congelat, requereix només de tres minuts en aigua bullent.

Els pèsols secs es comercialitzen també pelats i partits, envasats o a granel. S'han de triar els que estiguin nets i de grandària uniforme per a poder-los cuinar al mateix temps. Es conserven durant mesos si es mantenen en un lloc sec, protegit de la humitat i de la llum directa. Convé emmagatzemar-los en recipients hermètics i secs. També admeten la congelació.