Verdures i hortalisses de la A a la Z:
Pa

Calendari de temporada
Com triar-ho i conservar-ho
Un pa de bona qualitat és lleuger per a la seva grandària, excepte el pa integral autèntic que és més dens i té més pes. L'escorça és llisa, daurada i cruix quan es trenca. Si en el pa fresc l'escorça es desprèn, es pot concloure que el pa ha estat congelat. La molla és de textura fina, uniforme, de color blanc o blanc cremós. L'olor i sabor del pa són agradables i característics i no s'han de notar sabors estranys. Si el pa no està ben cuit, la molla té la tendència a formar una massa compacta que pot provocar problemes digestius i gasos.
El pes de les peces de pa és un aspecte a tenir en compte quan es compra. Els pesos són aprovats per comissions específiques de les comunitats autònomes i els fabricants no poden modificar-los pel seu compte.
Una vegada adquirit el pa, és convenient utilitzar una bossa -millor de tela- perquè el pa arribi a casa en les millors condicions higièniques i d'aparença. El pa embolicat modifica les seves característiques pel fet d'estar envasat; l'escorça s'estova i es fa més elàstica però la molla es manté esponjosa durant més temps. Per norma, només poden vendre pa sense envasar ni etiquetar els establiments en els quals s'elabora. En cas contrari, cada peça s'ha de presentar envasada i etiquetada unitàriament. En els embolcalls constarà serigrafiada, impresa o etiquetada, la següent informació: marca registrada, nom o raó social o direcció del fabricador, denominació i pes net del producte, data de producció, fórmula quantitativa i qualitativa del producte i totes les especificacions que exigeixi la norma tecnicosanitària corresponent.
Els establiments de venda han de disposar d'una balança a la vista del públic i el consumidor pot demanar la comprovació del pes de les peces.
El pa experimenta un procés d'envelliment a conseqüència del qual la molla es va endurint mentre que l'escorça es fa més tova i elàstica, alhora que perd aroma. Aquest procés es deu a fenòmens de modificació del midó. En l'envelliment influeixen la consistència, el tipus de farina, la forma i el seu procés de cocció, així com les condicions d'humitat i temperatura en les quals es conserva. El pa envasat s'ha de desembolicar en arribar a casa, i els pans que ja s'han obert per al seu consum es poden recobrir amb un drap de tela per a evitar que s'assequin.
El pa no s'ha de guardar en el frigorífic; l'envelliment és molt més ràpid a temperatures de refrigeració. Per contra, la congelació és un bon procediment per a conservar-lo. Convé congelar-ho en porcions que es puguin consumir d'una sola vegada. La descongelació es pot fer introduint el pa en un forn calent o deixar-lo a temperatura ambient durant una mitja hora si està tallat en porcions.
