Sorgo i Mill

El sorgo que es coneix deriva d'una classe silvestre de la subespècie verticilliflorum, que procedeix de l'Àfrica nord-oriental. Sembla que el sorgo es va desplaçar per Àfrica oriental des d'Etiòpia al voltant de l'any 200 d. C. El van portar a Àfrica oriental i austral els bantús, que empraven el gra principalment per a fer cervesa. De l'Àfrica oriental va viatjar a l'Índia, transportat en vaixells, ja que se sap que durant uns tres mil anys va haver-hi trànsit d'embarcacions carregades d'aquest cereal a través de rutes que passaven pel sud d'Aràbia. La seva difusió al llarg de la costa del sud-est asiàtic i la Xina va poder haver-se donat al voltant de l'inici de l'Era cristiana, encara que també és possible que el sorgo arribés abans a la Xina a través de les rutes del comerç de la seda.

Se sap que aquest cereal va arribar a Amèrica Llatina a través del comerç d'esclaus i per obra de navegants que feien la ruta comercial Europa-Àfrica-Amèrica Llatina en el segle XVI. De totes maneres, el seu cultiu no va arribar a adquirir importància fins al segle XX. En l'actualitat, Nigèria i Sudan són els principals productors de sorgo d'Àfrica, però el sorgo està molt estès per tot el continent, on és considerat un aliment bàsic essencial. La major part de la producció es consumeix en el si de les explotacions familiars que ho conreen, i només una petita proporció de la collita es destina al mercat.