Arròs

Una persona ha de valorar l'aspecte general del gra, forma i grandària, el seu grau de neteja, i assegurar-se que els grans no tenen brins, bretxes ni estan foscos o partits. La indústria fa una selecció prèvia dels grans. L'arròs blanc es comercialitza en tres categories: extra, primera (I) i segona (II) (els vaporitzats i tractats en dos, extra i primera). La classificació atén la uniformitat del gra, el contingut de grans sencers i de grans trencats o partits presents en la mostra. Es distingeixen per un adhesiu identificatiu, que, en el mateix ordre, seria: vermella, verda i groga.

Encara que l'arròs es conserva molt temps emmagatzemat, és inevitable que s'endureixi en envellir i requereixi més temps per al seu cuinat. Es conserva indefinidament en un ambient sec i fresc sempre que s'emmagatzemi en recipients hermètics. Per part seva, l'arròs integral i les mescles d'arrossos tenen una vida més curta. Sense obrir es conserven fins a sis mesos en un lloc fresc i sec. La refrigeració de l'arròs cru permet una major conservació, i aquesta pràctica és obligatòria per als arrossos cuinats, ja que si no s'extremen les mesures de conservació i higiene poden provocar una toxiinfecció alimentària. Els símptomes típics són nàusees i vòmits una hora després de consumir aquest aliment en mal estat.