Moniato

La particularitat nutritiva del moniato se centra no sols en el seu contingut en hidrats de carboni, lleugerament superior a la patata (23 grams per 100 grams, enfront dels 15 grams en la mateixa quantitat de patata), sinó en la seva major proporció de sucres (10 vegades superior). Això explica el seu característic sabor dolç. La seva aportació de carbohidrats li converteixen en un aliment energètic, molt adequat per a nens, persones que fan esforços importants o els qui es troben febles o convalescents. Si es cuina de manera senzilla i sense greixos serveix per a variar el menú dels qui estan a dieta.

No destaca ni pel seu contingut proteic ni gras, per la qual cosa cuinat aquest tubercle de manera senzilla és molt fàcil de digerir, i està especialment recomanat en malalties digestives. També és ric en fibra (3 grams per cada 100 grams d'aliment), especialment quan es menja amb la pell (ben rentada per a eliminar restes de terra i pesticides).

Quatre són les vitamines que mereixen ser considerades en la composició del moniato, i que superen amb escreix a les contingudes en la patata.

Del complex B destaquen la vitamina C (25 mg/100 grams) i l'àcid fòlic (52 mcg/100 g grams; el triple que en la patata). És excel·lent la proporció de vitamina E (4 mg/100 g grams, en general abundant en verdures de fulla i llavors oleaginoses). En les varietats de carn groga intensa o taronja, és ressenyable l'aportació de beta-carotè, precursor de la vitamina A (4000 mcg/100 g grams). Amb cent grams de moniato es cobreix gairebé la meitat dels requeriments de vitamina C, un terç de la vitamina E, una quarta part de l'àcid fòlic i se supera amb escreix les necessitats de carotenoides.

El seu contingut en antioxidants (beta-carotè, vitamina C i E) justifica la importància del consum de moniato, principalment a les regions més desfavorides. La vitamina A en la qual es converteix el beta-carotè és essencial per a la visió, promou el creixement ossi i el desenvolupament de dents, i ajuda a mantenir sana la pell, el cabell i les mucoses. Juntament amb la resta d'antioxidants millora la funció immune i accelera la recuperació de les infeccions respiratòries i la cicatrització de les ferides. Així mateix, són les qualitats antioxidants les que frenen el mal oxidatiu dels radicals lliures sobre el colesterol arterial i les cèl·lules tumorals. El moniato es converteix en un aliment interessant en la dieta preventiva de les malalties cardiovasculars i el càncer.

Aquest tubercle és una bona font de fòsfor, magnesi i sofre, si bé el seu contingut mineral depèn en part del tipus de sòl de cultiu. Donat la seva moderada aportació de potassi i el seu baix nivell de sodi, està especialment indicat en cas d'hipertensió arterial o retenció de líquids.

Els moniatos són rics en oxalats, elements que poden formar sals amb minerals com el calci, formant càlculs en el ronyó o en la vesícula. En conseqüència, no es recomana el seu consum a qui pateixi aquest tipus de trastorns.