Civada

En la nostra cultura alimentària no hi ha costum de menjar civada com a cereal, excepte en flocs barrejats amb llet, encara que el segó de civada comença a tenir acceptació, principalment per les seves qualitats terapèutiques.

Els flocs i el segó de civada se solen ingerir juntament amb llet o iogurt, o bé com a ingredient de papillas, sopes i també d'amanides i altres plats. El segó a penes té sabor i la seva textura és molt suau, per la qual cosa sol passar desapercebut i no planteja problemes per al seu consum, a diferència d'altres tipus de segó com el de blat, menys agradable al paladar. Els flocs també es preparen bullits amb llet o amb brou de verdures i s'empren per a l'elaboració de mandonguilles vegetals, postres i del porridge, un plat típic del desdejuni escocès. El porridge es prepara amb quatre cullerades soperes de flocs de civada que s'han de posar en remull. L'endemà, es bull mig litre d'aigua (o llet) i s'afegeixen els flocs remullats deixant en ebullició uns quinze minuts a foc lent.

Els flocs de civada constitueixen un dels ingredients fonamentals del musli , juntament amb altres cereals, fruites dessecades i fruita seca. De la civada també s'obté farina o crema, que s'empra com a espessidor per a l'elaboració de papillas, sopes i salses. Aquesta farina es pot afegir a la massa de les galetes o els bescuits, donant un sabor diferent i enriquint la massa en nutrients. L'aigua de civada és una altra de les alternatives culinàries que ens ofereix aquest cereal. S'obté per decocció de dues cullerades soperes de grans de civada en un litre d'aigua. Es bull durant cinc minuts i després es filtra. Es pot endolcir amb mel. Aquesta aigua es pren com a beguda a qualsevol hora del dia.